CATLÀ ORIENTAL I OCCIDENTAL

CATLÀ ORIENTAL I OCCIDENTAL

La variació lingüística d'una llengua dóna compte de com la llengua s'usa de manera diversa per part dels parlants. Aquesta variació depèn fonamentalment del temps transcorregut i de l'espai.

VARIETATS HISTÒRIQUES DEL CATALÀ

- Evolució fonètica

- Evolució morfològica

- Evolució lèxica i semàntica

VARIETATS GEOGRÀFIQUES DEL CATALÀ

Tots els dialectes junts formen la llengua, en el nostre cas, el català.

- Català oriental: rossellonès, central, balear i alguerès.

Pronunciació de la a, la e, la o i la u, ús del article el i es....

- Català occidental: nord-occidental i valencià 

Distinció de la a, la e, la o i la u, ús del article lo i el...

LA IL·LUSTRACIÓ

LA IL·LUSTRACIÓ

És el període històric posterior al Barroc. El segle XVIII s'anomena segle de les llums, perquè pren de referent la raó com a metàfora de llum que il·lumina tot allò que fins ara estava en les tenebres.

• Ús i aplicació del mètode matemàtic basat en la raó
• L'ésser humà està destinat a ser feliç
• La reivindicació del drets naturals de l'ésser humà
• Voluntat de recuperar i organitzar el coneixement de la humanitat

PROSA PEDAGÒGICA

Baldiri Reixac es concentrà en l'àmbit de la pedagogia i el seu títol més emblemàtic és  Instruccions per a l'ensenyança de minyons. Aquesta peça funciona com una obra de consulta.

APRENENTATGE DE LES LLENGÜES

Reixac insistia en la necessitat d'educar els infants en la llengua materna, en català i no en llatí. Primer calia aprendre el català, la llengua de la pàtria. Després el llatí, la llengua de l'Església i de l'alta cultura. A continuació el castellà, la llengua del regne d'Espanya i finalment el francés, la llengua de la cultura i l'italià, parlat a Roma.

FUNCIONS SINTÀCTIQUES I PRONOMS FEBLES

FUNCIONS SINTÀCTIQUES I PRONOMS FEBLES

• Subjecte: Fa l'acció del verb, per trobar-lo s'utilitza la regla de la concordança.
• Predicat: És allò que es diu del subjecte, sempre amb un verb com a nucli.
• Complement Directe: Recau l'acció expressada pel verb. Se substitueix per els pronoms febles: el, la, els, les, en, ho.
• Complement Indirecte: Destinatari de l'acció del verb. Se substitueix per: li (singular), els (plural).
• Complement de Règim Verbal: Exigit per certs verbs per tenir significat complet, Se substitueix per: en, hi.
• Atribut: Porta els verbs ser, estar o semblar. Se substitueix per: ho, els, les, en, la, els.
• Complement Predicatiu: Complement verbal i nominal, ha de concordar amb el subjecte i el verb. Se substitueix per: en, hi.
• Complements Circumstancials: Expressen les circumstàncies de l'acció del verb. Hi ha de lloc, de temps, de manera...Se substitueixen per hi o en.

LA L·L

LA L·L

• S'escriuen amb l·l:

       - Paraules que comencen per al·l-, col·l-, il·l-, mil·l.

         Exemples: al·lucinar, il·lusió...

       - Paraules acabades en -el·la, -il·la, -il·lar. Exemples: novel·la,

         destil·lar...

       - Els derivats dels mots acabats en -ll fan els derivats en -l·l-.

         Exemples: metall/metal·lúrgic, cristall/cristal·lí...

       - Els adjectius que comencen amb l- i afegeixen el prefix il-.

         Exemples: lògic/il·lògic, legal/il·legal....

• S'escriuen amb l: celebrar, alegria, milió, miler, elaborar...      

FRANCESC VICENT GARCIA i FRANCESC FONTANELLA

FRANCESC VICENT GARCIA I

FRANCESC FONTANELLA

• Francesc Vicent Garcia fou un sacerdot i poeta Tortosí, considerat el millor poeta català de les tres centúries. El seu origen era noble i el coneixien com a Rector de Vallfogona, nom que fa referència al seu ofici de la jerarquia eclesiàstica.

• Francesc Fontanella fou un poeta i dramaturg del bucolisme català, nascut a Barcelona. Va néixer en una família noble i va fer la incursió a la literatura i va escriure dos romanços dedicats al polític català i una lletra sobre el setge de Barcelona.

EL BARROC

EL BARROC

El Barroc és el nou corrent cultural i artístic.

• Admiració pels clàssics i l'optimisme se substitueix per l'artifici i la desmesura.
• La fugacitat del temps, la fortuna i l'atzar són termes que prenen els artistes per transformar-los en art.
• La bellesa i l'harmonia eren valors estètics fonamental, ara són ocupats per la brutícia i la lletgesa.
• Els recursos més utilitzats són figures de contrast.
• El llatí va perdent protagonisme i deixa de ser la llengua vehicular en l'ensenyament.

El Barroc es caracteritza que en cada país es manifesta amb uns trets concrets.

Les formes mètriques més utilitzades són el sonet, l'octava i els romanços.

OBRA DEL RECTOR DE VALLFOGONA

- Podia combinar composicions de temàtiques antitètiques amb la mateixa brillantor. Per altra banda, també conreà temàtiques satíriques, burlesques i eròtiques.

BUCOLISME

- La seva poesía pren com exemple la poètica i l'estil de Garcilaso de la Vega, en especial el bucolisme, però ara aplicant tècniques barroques.

POESÍA POPULAR

- Es mantenien molt vius i lligats a les capes més humils de la societat. Les composicions més populars són els romanços i els goigs. Romanç d'El comte Arnau.

CONJUNCIONS

  LES CONJUNCIONS

Les conjuncions enllacen oracions o bé elements d'una oració entre ells. Segons la relació que s'estableix entre aquests elements parlem de conjuncions coordinants o subordinants.

• CONJUNCIONS COORDINANTS

       - Copulatives: i, ni

       - Adversatives: però, això, no obstant...

       - Continuatives: a més, així mateix...

       - Disjuntives: o. o bé, o si no

       - Distributives: ara...ara, mig...mig

       - Il·latives: així (és que), doncs...

• CONJUNCIONS SUBORDINANTS

       - Casuals: perquè, a causa que...

       - Comparatives: tan...com, tant...com

       - Completives: que, si, com

       - Concessives: encara que, malgrat que...

       - Condicionals: si, en cas que, fora que...

       - Finals: a fi que, perquè... 

LES PREPOSICIONS

LES PREPOSICIONS

Són aquelles que relacionen elements sintàctics, per exemple, el verb amb un altre element de l'oració.

Les preposicions es classifiquen en:

• Febles (sense accent tònic): a, amb, de, en, per, per a
• Fortes: cap a, contra, des de, dins, durant, entre....
• Locucions prepositives: a causa de, a favor de, a còpia de...

L'ADVERBI

L'ADVERBI

L'adverbi és una paraula que afegeix informació complementària al verb, a un adjectiu o a un altre adverbi.

Hi ha de diferents tipus: de forma simple (un sol mot), de forma derivada (femení d'un adjectiu + -ment) i de locució adverbial (grup de mots amb funció d'adverbi)

• Segons el significat:

       - De manera: així, a poc a poc...

       - De temps: ara, aviat, d'hora...

       - De lloc: on, aquí, allà...

       - De quantitat: molt, poc...

       - De dubte: potser, tal vegada...

       - D'afirmació: sí, prou, també...

       - De negació: no, tampoc, no pas...