EL TEATRE NEOCLÀSSIC

EL TEATRE NEOCLÀSSIC

El teatre neoclàssic beu de les influències provinents de França.

Característiques:

• Tres unitats: lloc, temps i espai
• Predilecció per temes històrics, mitològics, bíblics i religiosos
• Finalitat didàctica i moral
• Tragèdia com a gènere més comú
• Influència del teatre francès (Voltaire, Racine i Corneille)

Autor important:

• Joan Ramis i Ramis
• Escrigué poesia i narrativa,el dietari, la historiografia però sobretot el teatre
• Obres importants com Lucrècia, Arminda i Rosaura

FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES EUROPEES

FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES EUROPEES

Indoeuropeu: Llengua comuna de la qual deriven gairebé tots el idiomes que es parlen avui en dia a Europa

                                   INDOEUROPEU 

                                               

 ↴           ↴       ↴      ↴         ↴         ↴            ↴              ↴          ↴

Cèltic Eslau Grec Il·líric Bàltic Armeni Romànic Germànic Irànic

 ↓            ↓      ↓        ↓          ↓          ↓             ↓              ↓           ↓

bretó         rus           grec        albanès     letó          armeni          gallec                islandès         kurd
gal·lès      ucraïnès                                   lituà                              portuguès           noruec
irlandès    bielorús                                                                         castellà                suec
gaèlic       polonès                                                                          català                 anglès
escocès    serbi                                                                               occità                alemany
còrnic      croat                                                                               francès

                                                   italià
                                                        romanès

LES GRAFIES G/J, TG/TJ, X/IX, TX/IG

LES GRAFIES G/J, TG/TJ, X/IX, TX/IG

Escrivim:

• G davant de e, i
• J davant de a, o, u
• J quan conté -jecc- i -ject-
• TG davant de e, i
• TJ i DJ davant de a, o, u
• X a principi de paraula, darrere de consonant, darrere de i, darrere de u
• IX darrere de a, e, o, u
• TX a principi de paraula, enmig de mot, a final de paraula
• IG final de paraula quan els derivats porten j, g, tj, tg

La prosa del sXVIII. Llegendes i Rondalles Rafael d'Amat (Baró de Maldà)

LA PROSA DEL SXVIII. LLEGENDES I RONDALLES
RAFAEL D'AMAT (Baró de Maldà)

Durant el segle XVIII, hi ha dues varietats literàries que mantenen un relació ben estreta amb el context i la vida quotidiana contemporània.

• Crònica històrica:

      - Autor: Rafael d'Amat, noble i prosista barceloní

      - Títol de Senyoria de Maldà (5è baró)

      - Obra: calaix de sastres, escrit com un dietari, explica el

         viatge a Maldà i anada a Montserrat i el col·legi de

         bona vida

• Prosa popular:

      - Autor: Lluis Galiana

      - Inspirat en l'imaginari tradicional i popular

      - Obra: Rondalla de rondalles, que imita les obres

        narratives de Francisco de Quevedo i Diego Torres

ORACIÓ SIMPLE. ORACIÓ IMPERSONAL. ORACIÓ ACTIVA I PASSIVA

ORACIÓ SIMPLE. ORACIÓ IMPERSONAL. ORACIÓ ACTIVA I PASSIVA

Els dos constituents bàsic d'una oració són el subjecte i el predicat.

• Tipus de Sintagma: nominal, adjectival, preposicional, verbal i adverbial.

• Funcions Sintàctiques: Subjecte, predicat, complement del nom, de l'adjectiu, de l'adverbi, complement directe, indirecte, de règim verbal, predicatiu, atribut, de lloc, de temps, de manera, de companyia, d'instrument.

• Oracions segons la naturalesa del verb: Atributives, transitives, intransitives, reflexives, recíproques, impersonals.

• Modalitats de l'oració: Enunciatives afirmatives o negatives, interrogatives directes o indirectes i parcials o totals, exclamatives, desideratives, dubitatives, de possibilitat, imperatives.

• Veu Passiva: L'acció la realitza el subjecte pacient.  

       EX: Un comunicat serà emès per les autoritats.

CATLÀ ORIENTAL I OCCIDENTAL

CATLÀ ORIENTAL I OCCIDENTAL

La variació lingüística d'una llengua dóna compte de com la llengua s'usa de manera diversa per part dels parlants. Aquesta variació depèn fonamentalment del temps transcorregut i de l'espai.

VARIETATS HISTÒRIQUES DEL CATALÀ

- Evolució fonètica

- Evolució morfològica

- Evolució lèxica i semàntica

VARIETATS GEOGRÀFIQUES DEL CATALÀ

Tots els dialectes junts formen la llengua, en el nostre cas, el català.

- Català oriental: rossellonès, central, balear i alguerès.

Pronunciació de la a, la e, la o i la u, ús del article el i es....

- Català occidental: nord-occidental i valencià 

Distinció de la a, la e, la o i la u, ús del article lo i el...

LA IL·LUSTRACIÓ

LA IL·LUSTRACIÓ

És el període històric posterior al Barroc. El segle XVIII s'anomena segle de les llums, perquè pren de referent la raó com a metàfora de llum que il·lumina tot allò que fins ara estava en les tenebres.

• Ús i aplicació del mètode matemàtic basat en la raó
• L'ésser humà està destinat a ser feliç
• La reivindicació del drets naturals de l'ésser humà
• Voluntat de recuperar i organitzar el coneixement de la humanitat

PROSA PEDAGÒGICA

Baldiri Reixac es concentrà en l'àmbit de la pedagogia i el seu títol més emblemàtic és  Instruccions per a l'ensenyança de minyons. Aquesta peça funciona com una obra de consulta.

APRENENTATGE DE LES LLENGÜES

Reixac insistia en la necessitat d'educar els infants en la llengua materna, en català i no en llatí. Primer calia aprendre el català, la llengua de la pàtria. Després el llatí, la llengua de l'Església i de l'alta cultura. A continuació el castellà, la llengua del regne d'Espanya i finalment el francés, la llengua de la cultura i l'italià, parlat a Roma.