LA PROSA DEL S.XVI

LA PROSA DEL S.XVI

• Gèneres d'origen clàssic de carácter humorístic i amb l'objectiu d'entretenir.

• Gèneres tradicionals com ara la novel·la al·legòrica, l'hagiografia i la narrativa histórica.

• <<Devotio moderna>> carácter senzill i íntim de la vida religiosa propi dels primers cristians. Aquest moviment té molt a veure amb les idees reformistes formulades per l'humanista Erasme de Rotterdam.

• Diàleg: és un dels gèneres purament renaixentistes. La modalitat dialogada consisteix en un text en prosa en què uns interlocutors intercanvien idees i ideologies en un context de ficció creat per l'escriptor.

• Cristòfol Despuig (col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa)

       Escrits en català i el componen 6 diàlegs que a través d'aquests

       obtenim una visió crítica del panorama català de l'època basat

       en opinions

Els neologismes, els estrangerismes i els calcs

ELS NEOLOGISMES, ESTRANGERISMES I CALCS

• Neologismes: paraules de nova incorporació que han estat preses d'altres llengües i que s'han adaptat: córner, croissant

• Estrangerismes: Són aquelles paraules en que la llengua receptora del mot ja en té un que significa el mateix: Clown i Pallasso

• Calcs lingüístics: Són una forma de manlleu que imita la construcció d'una unitat sintàctica d'una llengua estrangera: La pilota ha donat a la barrera- La pilota ha picat a la barrera

Les grafies b/v, p/b, t/d, c/g

LES GRAFIES B/V, P/B, T/D, C/G

• Escrivim B:

       - Davant de l i r: blanc, branca...

       - Darrere de m: bomber, rombe...

       - Si dins de la mateixa família trobem mots amb p: sap-saber

• Escrivim B:

       - Darrere de n: canviar,  inventar...

       - En les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la

         primera conjugació: cantava, cantàvem...

       - Si dins la mateixa família trobem mots amb u: nou-novetat

• Paraules homòfones  amb B i V:

       -  Baca-Vaca            -  Bell-Vell

       -  Bola-Vola             -  Beure-Veure

       -  Botar-Votar          -  Buit-Vuit

• Mots que confonen:

       - abans, basc, bullir, treball, esborrar...

       - avall, avorrir, pavelló, savi, cavall...

• Les grafies p/b, t/d, c/g

       - Si la paraula acaba en vocal tònica, escrivim p, t, c: cap, foc...

       * Excepcions:

          - adob, club, tub, sud, fred, David...

          - noms acabats en -etud i -itud: quietud, solitud...

          - mots acabats en -leg i -gog: filòleg, pedagog...

          - Paraula acabada en vocal àtona o consonant escrivim la

            mateixa lletra que porten els derivats: serp-serpentejar

          - Primera persona del present d'indicatiu dels verbs que

            acaben en -nc: tinc, vinc, entenc...

          - Els mots: ànec, fàstic, càrrec, ja que fan els derivats en -g:

            fastigós, carregar...

EL VERB III

EL VERB III

• La tercera conjugació:

       - Verbs incoatius: Són aquells verbs que afegeixen l'increment

         -eix- al present d'indicatiu i subjuntiu i a l'imperatiu.

       - Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir canvien la vocal

         de l'arrel de o a u quan es troba en posició tònica.

• Alteracions ortogràfiques:

       - Posem dièresi en els verbs acabats en -air, -eir, -oir, -uir.

         Exemple: païm

• Perífrasis verbals:

       - Són combinacions d'un verb en forma no personal amb un

         verb auxiliar.

       - Perífrasis d'infinitiu: d'obligació, d'imminència,

         de probabilitat, de començament, d'intencionalitat,

         de finalització, de possibilitat, ponderativa, de repetició

       - Perífrasis de gerundi: de duració, de continuïtat,

         de conseqüència

       - Perífrasis de participi: de conseqüència, de resolució

• Expressions incorrectes:

       - ser precís + infinitiu

       - haver-hi que/ tenir que + infinitiu

       - anar a + infinitiu

       - venir + gerundi

       - portar + gerundi

       - L'ús del futur o el condicional per expressar probabilitat

• Ús dels verbs ser, fer i donar:

       - Ser: Som a dilluns, La porta és oberta...

       - Fer: fer classes, fer un petó, fer una abraçada...

       - Donar: donar un cop, donar un clatellot...

LA ESSA SORDA I SONORA

LA ESSA SORDA I SONORA

• ESSA SONORA: S'utilitzen les grafies s i z

       - Z al principi de paraula: zebra, zona

       - Z després de consonant: onze, pinzell

       - S entre vocals: casa, pasar. Excepte en alguns mots que

       s'escriuen  en z: trapezi, ozó

       - S en els derivats dels compostos de -fons-, -dins- i -trans-:

       enfonsar, transportar, endinsar

       - Casos especials: Susanna, països, lesió, crisi, tesi, dosi, fase

• ESSA SORDA: S'utilitzen les grafies s, ss, c, ç i sc

       - S al principi i a final de paraula, entre consonant i vocal:

       sabata, dansa, tros

       - SS entre vocals: passió, passadís

       - C a principi de paraula, davant de e, i, entre vocals:

       cendrer, cirera, places, nació

       - Ç entre vocals davant de a, o, u, i a final de mot: abraçar,

       llençol, forçut

       - SC entre vocals: escena, ascensor, piscina

       - Casos especials: contasenya, asimetria, alcaldessa, agressió, 

       emissor, opressor, discussió, dissoldre 

TEATRE CULTE I POPULAR

TEATRE CULTE I POPULAR

• TEATRE CULTE:

     - Profà: es representa en un cercle cortesà, l'autor és conegut,

          situa les accions en contextos aristocràtics i destaca per l'alt

          contingut satíric

      -  Religiós: és escàs, l'autor presenta propostes innovadores i

          els actors es van professionalitzant.

      -  Obres Representatives:

          Serafina: En aquesta peça el català representa una cinquena

          part de la totalitat de l'obra

          Vesita: de Ferrandis Herèdia, és una farsa costumista i

          satírica de la burgesia valenciana

• TEATRE POPULAR:

       - Pots ser religiós o profà

       - Teatre lligat a la traducció

       - Les escenes i els textos són conservats

       - Els actors són gent del poble

       - Obres representatives: pasturets, gegants, la Patum, els

          pessebres i el Misteri d'Elx

ELS VERBS IRREGULARS II

ELS VERBS IRREGULARS II

Són aquells que presenten canvis en l'arrel o en les terminacions. La irregularitat no es presenta en totes les formes ni en totes les persones.

• PRIMERA CONJUGACIÓ: Tots són regulars excepte dar, anar i estar. EX: vaig, vas, estic, estàs...

• ALTERACIONS ORTOGRÀFIQUES DE LA PRIMERA CONJUGACIÓ:

- Infinitius acabats en -car, -çar, -gar, -jar, -uar + desinència en e o i canvien de grafia. EX: taques, cacem, freguem, pengem, adeqüo

- Infinitius acabats en -ear, -oar, -iar, -uar + desinències -i, -is, -in s'escriuen amb dièresi. EX: creï, creïs (present de subjuntiu i l'imperatiu)

• LA SEGONA CONJUGACIÓ: La majoria de verbs de la segona conjugació són irregulars. EX: perdo, perdi...

- Infinitius acabats en -ldre, -ndre. EX: moldre, dissoldre...

- Infinitius acabats en vocal + -ure. EX: beure, deure...

- Infinitius acabats en vocal + -ixer. EX: conèixer, aparèixer...

- Infinitius acabats en consonant + -re o -er. EX: rebre, témer...

- Formes verbals que poden presentar la irregularitat: 1a persona d'indicatiu (valc), passat simple (escriguí), present de subjuntiu       (ofengui), imperfet de subjuntiu (conegués), imperatiu (rep)

• ALTERACIONS ORTOGRÀFIQUES DE LA SEGONA CONJUGACIÓ:

- jeu/jeurà, neix/naixerà, treu/traurà...

- Poder i voler: puc, vulgui, pugues, vulgues...