EL TEATRE NEOCLÀSSIC

EL TEATRE NEOCLÀSSIC

El teatre neoclàssic beu de les influències provinents de França.

Característiques:

• Tres unitats: lloc, temps i espai
• Predilecció per temes històrics, mitològics, bíblics i religiosos
• Finalitat didàctica i moral
• Tragèdia com a gènere més comú
• Influència del teatre francès (Voltaire, Racine i Corneille)

Autor important:

• Joan Ramis i Ramis
• Escrigué poesia i narrativa,el dietari, la historiografia però sobretot el teatre
• Obres importants com Lucrècia, Arminda i Rosaura

FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES EUROPEES

FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES EUROPEES

Indoeuropeu: Llengua comuna de la qual deriven gairebé tots el idiomes que es parlen avui en dia a Europa

                                   INDOEUROPEU 

                                               

 ↴           ↴       ↴      ↴         ↴         ↴            ↴              ↴          ↴

Cèltic Eslau Grec Il·líric Bàltic Armeni Romànic Germànic Irànic

 ↓            ↓      ↓        ↓          ↓          ↓             ↓              ↓           ↓

bretó         rus           grec        albanès     letó          armeni          gallec                islandès         kurd
gal·lès      ucraïnès                                   lituà                              portuguès           noruec
irlandès    bielorús                                                                         castellà                suec
gaèlic       polonès                                                                          català                 anglès
escocès    serbi                                                                               occità                alemany
còrnic      croat                                                                               francès

                                                   italià
                                                        romanès

LES GRAFIES G/J, TG/TJ, X/IX, TX/IG

LES GRAFIES G/J, TG/TJ, X/IX, TX/IG

Escrivim:

• G davant de e, i
• J davant de a, o, u
• J quan conté -jecc- i -ject-
• TG davant de e, i
• TJ i DJ davant de a, o, u
• X a principi de paraula, darrere de consonant, darrere de i, darrere de u
• IX darrere de a, e, o, u
• TX a principi de paraula, enmig de mot, a final de paraula
• IG final de paraula quan els derivats porten j, g, tj, tg

La prosa del sXVIII. Llegendes i Rondalles Rafael d'Amat (Baró de Maldà)

LA PROSA DEL SXVIII. LLEGENDES I RONDALLES
RAFAEL D'AMAT (Baró de Maldà)

Durant el segle XVIII, hi ha dues varietats literàries que mantenen un relació ben estreta amb el context i la vida quotidiana contemporània.

• Crònica històrica:

      - Autor: Rafael d'Amat, noble i prosista barceloní

      - Títol de Senyoria de Maldà (5è baró)

      - Obra: calaix de sastres, escrit com un dietari, explica el

         viatge a Maldà i anada a Montserrat i el col·legi de

         bona vida

• Prosa popular:

      - Autor: Lluis Galiana

      - Inspirat en l'imaginari tradicional i popular

      - Obra: Rondalla de rondalles, que imita les obres

        narratives de Francisco de Quevedo i Diego Torres

ORACIÓ SIMPLE. ORACIÓ IMPERSONAL. ORACIÓ ACTIVA I PASSIVA

ORACIÓ SIMPLE. ORACIÓ IMPERSONAL. ORACIÓ ACTIVA I PASSIVA

Els dos constituents bàsic d'una oració són el subjecte i el predicat.

• Tipus de Sintagma: nominal, adjectival, preposicional, verbal i adverbial.

• Funcions Sintàctiques: Subjecte, predicat, complement del nom, de l'adjectiu, de l'adverbi, complement directe, indirecte, de règim verbal, predicatiu, atribut, de lloc, de temps, de manera, de companyia, d'instrument.

• Oracions segons la naturalesa del verb: Atributives, transitives, intransitives, reflexives, recíproques, impersonals.

• Modalitats de l'oració: Enunciatives afirmatives o negatives, interrogatives directes o indirectes i parcials o totals, exclamatives, desideratives, dubitatives, de possibilitat, imperatives.

• Veu Passiva: L'acció la realitza el subjecte pacient.  

       EX: Un comunicat serà emès per les autoritats.

CATLÀ ORIENTAL I OCCIDENTAL

CATLÀ ORIENTAL I OCCIDENTAL

La variació lingüística d'una llengua dóna compte de com la llengua s'usa de manera diversa per part dels parlants. Aquesta variació depèn fonamentalment del temps transcorregut i de l'espai.

VARIETATS HISTÒRIQUES DEL CATALÀ

- Evolució fonètica

- Evolució morfològica

- Evolució lèxica i semàntica

VARIETATS GEOGRÀFIQUES DEL CATALÀ

Tots els dialectes junts formen la llengua, en el nostre cas, el català.

- Català oriental: rossellonès, central, balear i alguerès.

Pronunciació de la a, la e, la o i la u, ús del article el i es....

- Català occidental: nord-occidental i valencià 

Distinció de la a, la e, la o i la u, ús del article lo i el...

LA IL·LUSTRACIÓ

LA IL·LUSTRACIÓ

És el període històric posterior al Barroc. El segle XVIII s'anomena segle de les llums, perquè pren de referent la raó com a metàfora de llum que il·lumina tot allò que fins ara estava en les tenebres.

• Ús i aplicació del mètode matemàtic basat en la raó
• L'ésser humà està destinat a ser feliç
• La reivindicació del drets naturals de l'ésser humà
• Voluntat de recuperar i organitzar el coneixement de la humanitat

PROSA PEDAGÒGICA

Baldiri Reixac es concentrà en l'àmbit de la pedagogia i el seu títol més emblemàtic és  Instruccions per a l'ensenyança de minyons. Aquesta peça funciona com una obra de consulta.

APRENENTATGE DE LES LLENGÜES

Reixac insistia en la necessitat d'educar els infants en la llengua materna, en català i no en llatí. Primer calia aprendre el català, la llengua de la pàtria. Després el llatí, la llengua de l'Església i de l'alta cultura. A continuació el castellà, la llengua del regne d'Espanya i finalment el francés, la llengua de la cultura i l'italià, parlat a Roma.

FUNCIONS SINTÀCTIQUES I PRONOMS FEBLES

FUNCIONS SINTÀCTIQUES I PRONOMS FEBLES

• Subjecte: Fa l'acció del verb, per trobar-lo s'utilitza la regla de la concordança.
• Predicat: És allò que es diu del subjecte, sempre amb un verb com a nucli.
• Complement Directe: Recau l'acció expressada pel verb. Se substitueix per els pronoms febles: el, la, els, les, en, ho.
• Complement Indirecte: Destinatari de l'acció del verb. Se substitueix per: li (singular), els (plural).
• Complement de Règim Verbal: Exigit per certs verbs per tenir significat complet, Se substitueix per: en, hi.
• Atribut: Porta els verbs ser, estar o semblar. Se substitueix per: ho, els, les, en, la, els.
• Complement Predicatiu: Complement verbal i nominal, ha de concordar amb el subjecte i el verb. Se substitueix per: en, hi.
• Complements Circumstancials: Expressen les circumstàncies de l'acció del verb. Hi ha de lloc, de temps, de manera...Se substitueixen per hi o en.

LA L·L

LA L·L

• S'escriuen amb l·l:

       - Paraules que comencen per al·l-, col·l-, il·l-, mil·l.

         Exemples: al·lucinar, il·lusió...

       - Paraules acabades en -el·la, -il·la, -il·lar. Exemples: novel·la,

         destil·lar...

       - Els derivats dels mots acabats en -ll fan els derivats en -l·l-.

         Exemples: metall/metal·lúrgic, cristall/cristal·lí...

       - Els adjectius que comencen amb l- i afegeixen el prefix il-.

         Exemples: lògic/il·lògic, legal/il·legal....

• S'escriuen amb l: celebrar, alegria, milió, miler, elaborar...      

FRANCESC VICENT GARCIA i FRANCESC FONTANELLA

FRANCESC VICENT GARCIA I

FRANCESC FONTANELLA

• Francesc Vicent Garcia fou un sacerdot i poeta Tortosí, considerat el millor poeta català de les tres centúries. El seu origen era noble i el coneixien com a Rector de Vallfogona, nom que fa referència al seu ofici de la jerarquia eclesiàstica.

• Francesc Fontanella fou un poeta i dramaturg del bucolisme català, nascut a Barcelona. Va néixer en una família noble i va fer la incursió a la literatura i va escriure dos romanços dedicats al polític català i una lletra sobre el setge de Barcelona.

EL BARROC

EL BARROC

El Barroc és el nou corrent cultural i artístic.

• Admiració pels clàssics i l'optimisme se substitueix per l'artifici i la desmesura.
• La fugacitat del temps, la fortuna i l'atzar són termes que prenen els artistes per transformar-los en art.
• La bellesa i l'harmonia eren valors estètics fonamental, ara són ocupats per la brutícia i la lletgesa.
• Els recursos més utilitzats són figures de contrast.
• El llatí va perdent protagonisme i deixa de ser la llengua vehicular en l'ensenyament.

El Barroc es caracteritza que en cada país es manifesta amb uns trets concrets.

Les formes mètriques més utilitzades són el sonet, l'octava i els romanços.

OBRA DEL RECTOR DE VALLFOGONA

- Podia combinar composicions de temàtiques antitètiques amb la mateixa brillantor. Per altra banda, també conreà temàtiques satíriques, burlesques i eròtiques.

BUCOLISME

- La seva poesía pren com exemple la poètica i l'estil de Garcilaso de la Vega, en especial el bucolisme, però ara aplicant tècniques barroques.

POESÍA POPULAR

- Es mantenien molt vius i lligats a les capes més humils de la societat. Les composicions més populars són els romanços i els goigs. Romanç d'El comte Arnau.

CONJUNCIONS

  LES CONJUNCIONS

Les conjuncions enllacen oracions o bé elements d'una oració entre ells. Segons la relació que s'estableix entre aquests elements parlem de conjuncions coordinants o subordinants.

• CONJUNCIONS COORDINANTS

       - Copulatives: i, ni

       - Adversatives: però, això, no obstant...

       - Continuatives: a més, així mateix...

       - Disjuntives: o. o bé, o si no

       - Distributives: ara...ara, mig...mig

       - Il·latives: així (és que), doncs...

• CONJUNCIONS SUBORDINANTS

       - Casuals: perquè, a causa que...

       - Comparatives: tan...com, tant...com

       - Completives: que, si, com

       - Concessives: encara que, malgrat que...

       - Condicionals: si, en cas que, fora que...

       - Finals: a fi que, perquè... 

LES PREPOSICIONS

LES PREPOSICIONS

Són aquelles que relacionen elements sintàctics, per exemple, el verb amb un altre element de l'oració.

Les preposicions es classifiquen en:

• Febles (sense accent tònic): a, amb, de, en, per, per a
• Fortes: cap a, contra, des de, dins, durant, entre....
• Locucions prepositives: a causa de, a favor de, a còpia de...

L'ADVERBI

L'ADVERBI

L'adverbi és una paraula que afegeix informació complementària al verb, a un adjectiu o a un altre adverbi.

Hi ha de diferents tipus: de forma simple (un sol mot), de forma derivada (femení d'un adjectiu + -ment) i de locució adverbial (grup de mots amb funció d'adverbi)

• Segons el significat:

       - De manera: així, a poc a poc...

       - De temps: ara, aviat, d'hora...

       - De lloc: on, aquí, allà...

       - De quantitat: molt, poc...

       - De dubte: potser, tal vegada...

       - D'afirmació: sí, prou, també...

       - De negació: no, tampoc, no pas...

PREPOSICIONS

 PREPOSICIONS

Les preposicions relacionen elements sintàctics i es clasifiquen en febles, fortes i locusions prepositives

ADVERBI

L'ADVERBI

L'adverbi és una paraula que afegeix información complementària a un verb , a un adjectiu o a un altre adverbi. La información que hi aporta expressa circumstàncies com ara: la manera, el temps, el lloc, la quantitat, el dubte, l'afirmació i la negació.

LA PROSA DEL S.XVI

LA PROSA DEL S.XVI

• Gèneres d'origen clàssic de carácter humorístic i amb l'objectiu d'entretenir.

• Gèneres tradicionals com ara la novel·la al·legòrica, l'hagiografia i la narrativa histórica.

• <<Devotio moderna>> carácter senzill i íntim de la vida religiosa propi dels primers cristians. Aquest moviment té molt a veure amb les idees reformistes formulades per l'humanista Erasme de Rotterdam.

• Diàleg: és un dels gèneres purament renaixentistes. La modalitat dialogada consisteix en un text en prosa en què uns interlocutors intercanvien idees i ideologies en un context de ficció creat per l'escriptor.

• Cristòfol Despuig (col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa)

       Escrits en català i el componen 6 diàlegs que a través d'aquests

       obtenim una visió crítica del panorama català de l'època basat

       en opinions

Els neologismes, els estrangerismes i els calcs

ELS NEOLOGISMES, ESTRANGERISMES I CALCS

• Neologismes: paraules de nova incorporació que han estat preses d'altres llengües i que s'han adaptat: córner, croissant

• Estrangerismes: Són aquelles paraules en que la llengua receptora del mot ja en té un que significa el mateix: Clown i Pallasso

• Calcs lingüístics: Són una forma de manlleu que imita la construcció d'una unitat sintàctica d'una llengua estrangera: La pilota ha donat a la barrera- La pilota ha picat a la barrera

Les grafies b/v, p/b, t/d, c/g

LES GRAFIES B/V, P/B, T/D, C/G

• Escrivim B:

       - Davant de l i r: blanc, branca...

       - Darrere de m: bomber, rombe...

       - Si dins de la mateixa família trobem mots amb p: sap-saber

• Escrivim B:

       - Darrere de n: canviar,  inventar...

       - En les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la

         primera conjugació: cantava, cantàvem...

       - Si dins la mateixa família trobem mots amb u: nou-novetat

• Paraules homòfones  amb B i V:

       -  Baca-Vaca            -  Bell-Vell

       -  Bola-Vola             -  Beure-Veure

       -  Botar-Votar          -  Buit-Vuit

• Mots que confonen:

       - abans, basc, bullir, treball, esborrar...

       - avall, avorrir, pavelló, savi, cavall...

• Les grafies p/b, t/d, c/g

       - Si la paraula acaba en vocal tònica, escrivim p, t, c: cap, foc...

       * Excepcions:

          - adob, club, tub, sud, fred, David...

          - noms acabats en -etud i -itud: quietud, solitud...

          - mots acabats en -leg i -gog: filòleg, pedagog...

          - Paraula acabada en vocal àtona o consonant escrivim la

            mateixa lletra que porten els derivats: serp-serpentejar

          - Primera persona del present d'indicatiu dels verbs que

            acaben en -nc: tinc, vinc, entenc...

          - Els mots: ànec, fàstic, càrrec, ja que fan els derivats en -g:

            fastigós, carregar...

EL VERB III

EL VERB III

• La tercera conjugació:

       - Verbs incoatius: Són aquells verbs que afegeixen l'increment

         -eix- al present d'indicatiu i subjuntiu i a l'imperatiu.

       - Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir canvien la vocal

         de l'arrel de o a u quan es troba en posició tònica.

• Alteracions ortogràfiques:

       - Posem dièresi en els verbs acabats en -air, -eir, -oir, -uir.

         Exemple: païm

• Perífrasis verbals:

       - Són combinacions d'un verb en forma no personal amb un

         verb auxiliar.

       - Perífrasis d'infinitiu: d'obligació, d'imminència,

         de probabilitat, de començament, d'intencionalitat,

         de finalització, de possibilitat, ponderativa, de repetició

       - Perífrasis de gerundi: de duració, de continuïtat,

         de conseqüència

       - Perífrasis de participi: de conseqüència, de resolució

• Expressions incorrectes:

       - ser precís + infinitiu

       - haver-hi que/ tenir que + infinitiu

       - anar a + infinitiu

       - venir + gerundi

       - portar + gerundi

       - L'ús del futur o el condicional per expressar probabilitat

• Ús dels verbs ser, fer i donar:

       - Ser: Som a dilluns, La porta és oberta...

       - Fer: fer classes, fer un petó, fer una abraçada...

       - Donar: donar un cop, donar un clatellot...

LA ESSA SORDA I SONORA

LA ESSA SORDA I SONORA

• ESSA SONORA: S'utilitzen les grafies s i z

       - Z al principi de paraula: zebra, zona

       - Z després de consonant: onze, pinzell

       - S entre vocals: casa, pasar. Excepte en alguns mots que

       s'escriuen  en z: trapezi, ozó

       - S en els derivats dels compostos de -fons-, -dins- i -trans-:

       enfonsar, transportar, endinsar

       - Casos especials: Susanna, països, lesió, crisi, tesi, dosi, fase

• ESSA SORDA: S'utilitzen les grafies s, ss, c, ç i sc

       - S al principi i a final de paraula, entre consonant i vocal:

       sabata, dansa, tros

       - SS entre vocals: passió, passadís

       - C a principi de paraula, davant de e, i, entre vocals:

       cendrer, cirera, places, nació

       - Ç entre vocals davant de a, o, u, i a final de mot: abraçar,

       llençol, forçut

       - SC entre vocals: escena, ascensor, piscina

       - Casos especials: contasenya, asimetria, alcaldessa, agressió, 

       emissor, opressor, discussió, dissoldre 

TEATRE CULTE I POPULAR

TEATRE CULTE I POPULAR

• TEATRE CULTE:

     - Profà: es representa en un cercle cortesà, l'autor és conegut,

          situa les accions en contextos aristocràtics i destaca per l'alt

          contingut satíric

      -  Religiós: és escàs, l'autor presenta propostes innovadores i

          els actors es van professionalitzant.

      -  Obres Representatives:

          Serafina: En aquesta peça el català representa una cinquena

          part de la totalitat de l'obra

          Vesita: de Ferrandis Herèdia, és una farsa costumista i

          satírica de la burgesia valenciana

• TEATRE POPULAR:

       - Pots ser religiós o profà

       - Teatre lligat a la traducció

       - Les escenes i els textos són conservats

       - Els actors són gent del poble

       - Obres representatives: pasturets, gegants, la Patum, els

          pessebres i el Misteri d'Elx

ELS VERBS IRREGULARS II

ELS VERBS IRREGULARS II

Són aquells que presenten canvis en l'arrel o en les terminacions. La irregularitat no es presenta en totes les formes ni en totes les persones.

• PRIMERA CONJUGACIÓ: Tots són regulars excepte dar, anar i estar. EX: vaig, vas, estic, estàs...

• ALTERACIONS ORTOGRÀFIQUES DE LA PRIMERA CONJUGACIÓ:

- Infinitius acabats en -car, -çar, -gar, -jar, -uar + desinència en e o i canvien de grafia. EX: taques, cacem, freguem, pengem, adeqüo

- Infinitius acabats en -ear, -oar, -iar, -uar + desinències -i, -is, -in s'escriuen amb dièresi. EX: creï, creïs (present de subjuntiu i l'imperatiu)

• LA SEGONA CONJUGACIÓ: La majoria de verbs de la segona conjugació són irregulars. EX: perdo, perdi...

- Infinitius acabats en -ldre, -ndre. EX: moldre, dissoldre...

- Infinitius acabats en vocal + -ure. EX: beure, deure...

- Infinitius acabats en vocal + -ixer. EX: conèixer, aparèixer...

- Infinitius acabats en consonant + -re o -er. EX: rebre, témer...

- Formes verbals que poden presentar la irregularitat: 1a persona d'indicatiu (valc), passat simple (escriguí), present de subjuntiu       (ofengui), imperfet de subjuntiu (conegués), imperatiu (rep)

• ALTERACIONS ORTOGRÀFIQUES DE LA SEGONA CONJUGACIÓ:

- jeu/jeurà, neix/naixerà, treu/traurà...

- Poder i voler: puc, vulgui, pugues, vulgues...

LA COMPOSICIÓ I L'ÚS DEL GUIONET

LA COMPOSICIÓ I L'ÚS DEL GUIONET

• COMBINACIONS DE PARAULES PER FORMAR MOTS COMPOSTOS:

- Substantius formats per verb+substantiu: paraigua...

- Substantius formats per adjectiu+substantiu/substantiu+adjectiu: penya-segat, altaveu...

- Substantius formats per substantiu+substantiu: filferro...

- Adjectius formats per substantiu+adjectiu: bocabadat...

- Adjectius formats per adjectiu+adjectiu: sordmut...

- Altres casos: potser, tanmateix...

• EL GUIONET EN ELS MOTS COMPOSTOS:

- Comencen per punts cardinals: sud-est...

- Els mots repetitius: xino-xano...

- Quan la primera part acaba en vocal i la segona comença en r, s, x: poca-solta, para-xocs, penya-segat...

- Altres mots: abans-d'ahir...

- Mots que generarien confusions: pit-roig, pèl-llarg...
- En els numerals D-U-C: trenta-vuit, seixanta-dos...

LA DIÈRESI

LA DIÈRESI

Posem dièresi quan dues vocals es pronuncien en dos cops de veu, és a dir, quan hi ha un hiat. En aquest cas posem dièresi sobre la i o la u per marcar com s'ha de pronunciar la paraula.

EX: veïna (ve-ï-na)

• ALTRES USOS DE LA DIÈRESI: En els grups güe, güi, qüe, qüi. EX: aigüera, pingüí, freqüent, obliqüitat

• ESTALVI DE LA DIÈRESI:

- Paraules acabades en -isme, -ista: egoisme, ateisme...

- Paraules començades en anti-, re-, co-, auto-, contra-: coincidir, reimpressió, contraindicació...

- Formes verbals de l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en -eir, -uir: reduint, obeint, reduir, obeir...

• DIÈRESI EN LES FORMES VERBALS:

- En el participi dels verbs acabats en -eir, -uir: reduït, obeït...

- Els verbs acabats en -iar, -oar, -uar, -ear, en el present de subjuntiu i en l'imperatiu: canviï, avaluïs...